Half Challenge Calella 2011

Aquestes 4 ratlles les escric per deixar constància de les sensacions i les emocions que vaig viure el passat 29 de maig de 2011.
En primer lloc he de dir que va ser un cap de setmana plegat d’èxits esportius. Ja que a la Champions del Barça de futbol, li hem d’afegir la copa d’Europa d’handbol, i l’ascens del nostre petit i sovint oblidat Centre d’Esports Sabadell.

Però el meu record no està basat en això, sinó en el cap de setmana que vaig passar a Calella amb la Jackie,el Biel i la Iria,i el suport incondicional de l’Ester.
I l’objectiu era, des del mes de febrer, acabar la Half Challenge del Maresme. O sigui una triatló de mitja distància. Més conegut com a Mig Iron Man (1900+90+21).

He de dir que la Triatló va anar molt bé. Em vaig divertir molt i vaig disfrutar una passada.
Sabia que patiria per acabar, però també sabia que tenia moltes possibilitats de fer-ho bé.
Feia temps que volia fer una triatló de Mitja distància. De fet aquesta és la tercera vegada que ho intentava, però sempre havia abandonat a meitat de la preparació, perquè veia que no entrenava tot el que necessitava.
Aquesta vegada m'ho vaig platejar en serio, vaig parlar amb la Jackie, i vaig fer un pla d'entrenament, que he intentat seguir al màxim.

També m'he comprat una bici, he demanat consell a molta gent, i he fet alguna tirada llarga de bici. Cosa que no havia fet mai.
Quan s'acostava el dia veia que la preparació anava bé. Tot i que tenia alguns dubtes:
A l'aigua podia agafar rampa. Ja que quan faig una tirada llarga a vegades m'agafa rampa al peu esquerra (però ho vaig solucionar anant a ritme tranquil).
A la bici patia per si em faria mal l'esquena, o els genolls. Que són els dolors que he tingut quan he fet una tirada llarga. Però em vaig sentir molt bé, i en cap moment vaig forçar la màquina.
I el tram de córrer anava molt tranquil, fins que el diumenge abans de la cursa vaig fer un entreno de poc menys de 2 hores, i no vaig poder acabar perquè em feia mal el bessó dret i el genoll esquerra.
Així que ja tenia motius per no estar tranquil en cap moment.

Així doncs, afrontava la cursa amb ganes i amb una mica de cangueli.

Però hi ha una cosa que és increïble. La cursa, l'ambient, els altres atletes, els amics i familiars donant suport...i l'adrenalina a tope!!!
Això és algo indescriptible.
Quan estàs a la platja,mirant els altres tri atletes. Observes les boies. Mires a boxes. Visualitzes la cursa.... I penses en el llarg camí per arribar fins aquí. Jo només pensava una cosa: "Alea jacta est"

Comença la cursa i m''ho prenc en calma. Li he desitjat sort al Marc, i nedo tranquil. Em sorprèn arribar tant aviat a la primera boia (millor).
Vaig fent i arribo a la segona (em sento perfecte, en 2 minuts he de fer el 3er gir). I aquí em molesta una mica el sol. Em desoriento una mica, però de seguida agafo el ritme de nou. Faig l'últim gir i encaro ja la recta final. I penso....això ja ho tinc. Estic a punt d'acabar el primer tram!!!
Quan surto de l'aigua veig a l'Ester,la Jackie, el Biel i l'Iria i em paro a fer-los un petó. Vaig ràpid, però no cal estressar-se. Encara queden unes quantes hores de cursa. No em vindrà de 15 segons.
Em canvio, em poso crema i cap a la bici. Veig que la meva bici està bastant sola a la seva zona. Cap problema. Ara toca pedalar, i a més sé que m'adelantarà molta gent. Estic preparat mentalment per això.
Em sento bé en bici. Trobo que el circuit no és difícil, i vaig lent a les pujades i intento apretar a les baixades. Els acobles em van de conya, tot i que els hauria d'haver provat abans (però no va poder ser). Van caient els quilometres mentre m'adelanta gent, jo també passo a algú. De tant en tant xerro amb algun company, o dono ànims quan adelanto.

Vaig prenent aigua, isostar, gels i fruita. Quan encaro els últims 25 km penso el mateix que a  l'última recta de la natació. Em sembla que això ho tinc bastant bé. Finalment arribo a Calella i em sento en plena forma per afrontar la mitja marató.
Si em faltaven forces per encarar l'última part de la tri, aquestes me les donen la Jackie, l'Ester i els dos menuts des de la "grada". També em diuen que el Jordi la Marta el Cesc i la Maria estan venint. Quina il•lusió!!!

Ara penso...és com si comencés una mitja marató. Es tracta d'anar i tornar a Santa Susanna 2 vegades i ja està!!! Però sobretot... en calma.
M'havien dit que un bon pla era fer els primers 5-10km tranquis, i després apretar. Cosa que vaig comentar a un company mentre corríem. Ell em va dir, que em limités a córrer sense forçar. Que apretar a aquestes alçades de la cursa volia dir tenir moltes possibilitats de trencar-se. I li vaig fer cas. Vaig fer els primers 10km a poc menys de 5 minuts els km. I els últims 10 a 6 minuts el km. De fet els últims 3 o 4 ja no podia....
Quan em faltava poc menys d’ 1 km m'agafa rampa a la cuixa esquerra (un lloc que mai n'havia tingut). Paro uns segons, i veig que arriba per darrera el gran Domènech. Li dono ànims i li dic que vagi tirant. Però ell m’espera. M'anima,i m'ajuda fins a l'arribada.
Quina emoció!!!!
Falta molt poc per ser finishers ... ja sentim l'espiker.
També sentim la música.
Ens saluda la Carol, la Che i el Manolo!!!!
Ja veiem l'arribada...això és increïble.
Fem crits de victòria amb el Dome mentre encarem la recta final. Aixequem els braços com uns campions!!!
Des de la grada em criden: Cesc!!!! i llegeixo una pancarta que diu: CESC CAMPIÓ!!!
Osti, la família en ple!!! Se'm posa la pell de gallina i afronto els metres finals com una fita històrica.
Ens abracem amb el Dome, ens donen la medalla, la camiseta de finisher i ens feliciten!!!!!

Ja he fet Mig Iron Man!!!!!!!!

Després de 5 hores 29minuts i 32 segons, he completat Mitja Iron Man!!!!!!!!

No puc aguantar-me i em salten les llàgrimes com un nen petit.
Després felicitacions, abraçades, fotos, recuperació i a dinar, descansar i sobretot a disfrutar de la gesta.

Mentre m'adormo, me'n recordo de tots els que m'han ajudat, m'han aconsellat i animat a fer-ho.

I a tots vosaltres us ho vull agrair:
Sobretot i en primer lloc a la Jackie, que sense ella no ho hauria fet. No només m'ha entès i m'ha recolzat, si no que m'ha fet de coach. Estic segur que és una de les millors coachers que hi ha. Gràcies preciosa aquesta victòria és en gran part gràcies a tu.
També estic molt content del Biel i la Iria. Ells, amb la seva innocència i el seu amor són capaços de moure cel i terra.

Després vull agrair el suport dels germans i parelles. M'han animat molt, i sobretot l'Ester que ha passat un cap de setmana full time col•laborant. I el Jordi i la Marta, el Cesc i la Maria que han vingut a animar-me i fer fotos.
I com no els pares. No sé si ho entenen, però m'ajuden sempre en tot.

L'altre gran aliat i conseller: l'Albert. Gràcies per tots els consells i pel material. M'has ajudat moltíssim.
I els companys de triatló: Començant pel Pedro i l'Àngel,que han fet el que han pogut per millorar una mica el meu rendiment, i m'han ajudat més del que es pensen.
I tots els companys que m'he anat trobant mentre entrenava, que en posaré alguns, però segur que me'n deixo algun altre. Tots els consells que m'heu donat, i tots els que m'heu animat, heu col•laborat a fer-ho possible: Alberto, Pep, Marc, Jorge, Carles, Jordi, Vicenç, sr. Turmells, Salva i les fèmines, Pilar, Che, Noe, Carol i Laura. Ei, que em deixo el Manolo, sempre tant tranquil, i el sr IM Azabal, així com el David i el Dani. També el Gerard Camps, el Jordi Escuert, el Serginho, el Marcel i el Santi Codina (la propera la farem junts). I com no els boletaires team (Pep, Albert, German, Oscar, Eskinas, Alexis) que tot això va començar amb vosaltres.

En fi, moltes gràcies a tots.
I ara....
bé, ara descansar una mica, estar més amb la família, treballar a tope que la cosa està molt xunga, i....
i......ja ho veurem, que la gent mira molt cap a Niça, Roth, en fi. Ara descansar.


Cesc Batlló i Farriol.

PD.Deixo aquí algun record de la cursa: